miércoles, 23 de diciembre de 2009

La crisi beneficia els mercats

La major part dels propietaris de les paradetes es mostren satisfets amb el nivell de vendes que han assolit durant l’últim any

Degut a la crisi econòmica que travessa el país, l’estalvi s’ha convertit en la filosofia de vida de gran part de la població.
La situació actual provoca que la despesa en els bens bàsics s’hagi reduït considerablement, i més encara en la compra de productes o serveis que no resulten indispensables. És aquest el motiu pel què cada vegada més hi ha un increment de la compra i del consum de les marques més barates, com són, per exemple, les marques blanques en el sector alimentari. Com a conseqüència d’aquest fenomen, les marques reconegudes veuen com progressivament disminueix el seu consum, i tot i el seu esforç continu per adaptar-se d’alguna manera a la nova situació, ja sigui mitjançant tècniques de comunicació externa publicitària com pot ser l’increment de la publicitat, del merchandatge o de la força de vendes, amb descomptes i ofertes especials, o amb altres mètodes, no aconsegueixen superar amb èxit el panorama que presenta el mercat.
I és amb l’esment d’aquesta paraula, mercat, quan ràpidament es pensa en aquells comerços en què ara es troba el vertader “mercat”. El mercat té diferents definicions, però és important entendre’l com el conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants. I actualment, la major activitat de compra i venda es troba en els “mercats”, aquells que amb una periodicitat establerta, ofereixen els seus productes a preus molt més assequibles per als qui són víctimes de la crisi actual.

Després d’uns mesos de recerca al voltant dels mercats de Catalunya, es pot observar que la crisi econòmica que arrossega el país des de fa aproximadament un any ha fet que les vendes en aquest sector incrementin. Les opinions dels diferents propietaris recauen en la mateixa conclusió: “Cada vegada més la gent es decanta per comprar en les paradetes, ja que els preus són més baixos i la qualitat no és tan diferent a la que ofereixen altres comerços”. A més, durant l’època de Nadal, en la que actualment ens trobem, tendim a comprar en aquests mercats, ja que l’ambientació i la il•luminació dels carrers convida a aquest tipus d’activitats encara que les condicions climatològiques no siguin les més favorables. El cas més destacable és la Fira de Santa Llúcia de Barcelona on es poden trobar tot tipus de paradetes destinades a la venda de productes de caire nadalenc.
Un dels mercats que ha vist més afavorida la seva situació ha estat el dels productes d’accessoris, complements i roba, atès que com ja s’ha comentat prèviament, el bens no considerats bàsics han estat exclosos de les compres habituals degut a la crisi. És per això, que aquest tipus de mercats han incrementat considerablement el nombre de visites i, sobretot, s’ha desprès dels tòpics que l’identificaven amb les classes més baixes de la societat.

Arribats a aquest punt, hi ha una pregunta que s’esdevé inevitable: Una vegada finalitzada la crisi, continuaran tenint tanta demanda els mercats o només es tracta d’una necessitat passatgera?

Enquesta

Aquesta enquesta ha estat realitzada el passat dimecres 16 de desembre de 2009 a ciutadans de la província de Barcelona. Els subjectes eren homes i dones que es trobaven realitzant alguna compra, ja fos tèxtil o d’alimentació.


35 persones han contestat que compren arran de la crisi.

21 persones han contestat que compren al mercat des d’abans de la crisi.

Total: 56 persones enquestades.

Amb aquest resultat podem comprovar que la crisi beneficia de manera clara als mercats de Catalunya.

Aina Sabaté i Giralt.

Un Mercat de Tradició

Quan parlem dels mercats de Catalunya, no només podem centrar-nos en aquests que es fan un cop a la setmana i en els quals hi trobem una gran varietat de productes a bon preu. Hi ha una gran varietat de mercats: d’antiguitats, de productes alimentaris, artesanals... Concretament a Catalunya, podem destacar un dels mercats més tradicionals de l’any. Bé més que un mercat una fira, la fira de Santa Llúcia.


Només apropar-nos a la catedral de Barcelona, entre el 28 de novembre i el 23 de desembre, podem sentir les nadalenques que envolten aquest mercat, el qual cada any obre les portes a les festes de Nadal. Els colors que hi predominen són el vermell dels barrets de Pare Noel, i el verd dels arbres de Nadal. Tota la gent es deixa portar per les diverses parades que formen la fira, en les quals podem trobar, els ramillets de Nadal, figures i complements pel pessebre, boles per l’arbre de Nadal, estrelles d’Orient, plantes de Nadal, etc. Tots aquests elements es complementen entre els altres de manera que creen un ambient agradable i acollidor.


La repercussió de la crisi ha estat mínima, fins i tot els venedors d’algunes de les parades han assegurat que és possible que aquest any superin l’anterior. Tot i així, molts han reconegut que durant els primers dies de la fira, abans del pont de la Immaculada, molts es van preocupar per l’escassa demanda a les parades. Després del pont la fira es va tornar a engegar amb l’arribada de la gent des de diverses parts de Catalunya i també de fora.

La Fira de Santa Llúcia juga un paper diferent en quan els preus que estableixen als seus productes en comparació als que trobem a les tendes. A la Fira els productes acostumen a tenir uns preus més elevats als que podem trobar a les tendes. És a dir, mentre que en el mercat de Badalona o en el de Premià de Mar la gent va, en part, perquè és més econòmic, a la Fira funciona d’una manera diferent.


Allò que porta a la gent al mercat de Santa Llúcia, és tot aquest ambient que l’envolta i la tradició que el segueix. L’experiència que ens permet viure aquest mercat, amb les nadalenques i la olor de molsa no la podem viure travessant les portes d’una tenda.

Un altre dels factors és la tradició. Molts d’aquells que es decideixen a anar-hi a comprar, van perquè anys enrere havien anat amb els seus avis, i després amb els seus pares, i és això el que els porta a ells també a voler portar els seus fills. Els propietaris de les parades també han seguit aquesta línia familiar, la majoria d’aquells que estan darrera el taulell fent ramillets, o aquells que es passegen per davant de l’exposició de les seves figures de pessebre, perfectament situades, ho fan perquè els seus pares també ho van fer, i encara mantenen el record.

La fira de Santa Llúcia ens remet a un mercat diferent, un mercat dedicat a commemorar el Nadal, a través de la tradició que desperta en els ciutadants amb els seus records.

Montse Punsoda Castellà

Mercat de Vallromanes



Les imatges vistes anteriorment són del mercat que se celebra cada diumenge al poble de Vallromanes. Hem pogut parlar amb els propietaris i ens han dit que "cada vegada més la gent aposta per les paradetes, ja que els preus són més barats i la verdura és més fresca que la que pots trobar als supermercats". Amb aquestes paraules cada vegada ens queda més clar que la gent en temps de crisi aposta per productes d'un preu més baix sense renunciar a la qualitat.


Mònica Morales

Cursiva

Mercat de Mataró

La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, acull durant la setmana varis mercats: el dijous es fa el mercat setmanal de roba i menjar a la Plaça de Cuba; també el dijous es celebra el mercat de menjar a la Plaça de la Peixateria; mentre que el dissabte se'n celebren varis, tant de roba com de menjar, en diverses zones de Mataró.

El dissabte passat vam anar a visitar el mercat del Plà d'en Boet. Aquest mercat acull tant parades de roba com de menjar. És un mercat molt famós, hi va molta gent, tant del mateix barri com d'altres zones de Mataró.

Vam poder parlar amb varis propietaris d'algunes de les parades, sobretot vam dirigir-nos a aquelles parades de roba i d'instruments, com poden ser instruments de cuina - olles, cassoles -, o rellotges. El fet de conèixer la seva opinió ens va poder facilitar arribar a respondre algunes preguntes que ens vam plantejar a l'inici d'aquesta tasca.

Els propietaris i treballadors d'aquestes parades ens van explicar que l'Ajuntament els demana uns permisos per tal que puguin vendre, a més d'haver de pagar uns impostos. A més, cada vegada hi ha més volum de parades en els mercats. Es veu que cada cop més els mercats es van fent més grans, van incloent nous productes, i això fa que hi hagi molta més varietat. Aquestes persones ens explicaven que el mercat del Pla d'en Boet va començar essent un mercat on només es venia fruita i verdura. Actualment, aquest mercat inclou, a més d'aquest tipus de parades, parades de roba, accessòris, intruments de cuina, rellotges,...

Una de les preguntes anava relacionada amb la crisi: han disminuït les vendes o, a causa dels preus més baixos que aquests ofereixen, han augmentat? La majoria de propietaris van arribar a una conclusió: les vendes segueixen igual, amb un cert increment, però el que sí que és veritat és que a causa de la crisi ells veuen que hi ha molta més gent, molta més gent nova que va a mirar els mercats, a comparar preus i que, la majoria de vegades, acaben comprant.

Així doncs, a més de conèixer què havien de fer aquests treballadors per instal·lar la seva parada i vendre, hem pogut arribar a la conclusió que cada vegada els mercats es van fent més grans, venen coses més variades, però també s'especialitzen en cada àmbit del que venen. A més, a causa de la crisi, hi ha més gent que els visita, ja que els preus són més econòmics, i les seves vendes van a l'alça.

Laura Pous i Modolell

miércoles, 16 de diciembre de 2009

La part més econòmica dels mercats

L’últim objectiu que ens hem posat és el següent:

Volem que el nostre reportatge mostri la vida d’aquells que tenen parades, però sobretot que mostri que, al contrari del que molts creuen, les parades donen moltissims diners. Evidentment, amb la crisi, tots intentem comprar menys però també comprar a millors preus. És per això que els mercats viuen un bon moment.

Hem pogut entrevistar a una parella de venedors de tiana que visiten diversos mercats de l’àrea metropolitana. Tenen dos fills, una noia de 19 anys que estudia a una universitat privada i un nen de 10 que cursa els estudis primaris a una escola concertada. Viuen a Tiana, a la zona alta del poble i tenen una casa amb jardí i piscina. Al seu garatge hi vam trobar fins a tres cotxes i dues motos.

Aina Sabaté i Giralt.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Entrevista amb el Sr. Aguilera

Dissabte passat, dia 5 de desembre, havíem concertat cita amb el Sr. Esteban Aguilera, venedor del mercat a una parada de decoració per a la llar.
Per causes alienes a nosaltres, la cita no es va poder dur a terme. És aquest el motiu pel què encara no hem pogut publicar la seva entrevista igual que tampoc imatges del seu lloc de treball. Després d'esperar que durant els primers dies d'aquesta setmana poguéssim visitar-lo, no ha estat possible degut al pont de la Constitució.
Ens hem tornat a posar en contacte amb ell i, finalment, sembla que aquest dissabte dia 12 podrem procedir a entrevistar-lo sobre quina ha estat la seva experiència fins ara al món del mercat.
Cal dir que el Sr. Aguilera fa més de vint anys que es dedica a aquest negoci, i que no només se centra en un únic mercat i en un únic poble, sinó que es mou per sis mercats diferents (Badalona, Castelldefels...). Amb el seu testimoni podrem saber quines diferències fonamentals hi ha entre la legislació d'un poble i la d'un altre, o, si més no, amb quines restriccions es troba en alguns d'ells.

La seva experiència ens pot servir per comprendre quina és la vida del venedor de mercat i quins són els punts positius i els negatius de la seva feina. Però això només podrà ser a partir de dissabte, que confiem en no tenir cap impediment per a poder dur a terme l'entrevista tan esperada per nosaltres.

Teresa Martínez

martes, 1 de diciembre de 2009

Com ho farem?

El guió que seguirem, durant la realització d’aquest blog, consta d’una sèrie de tasques concretes que haurem de realitzar i distribuir-nos cada un dels components que constitueix el grup.

Entre aquestes taques destaquen les entrevistes, les qual es realitzaran amb l’objectiu d’apropar-nos més al tema que estem tractant. Volem parlar amb els testimonis i conèixer tant les experiències dels venedors com les dels compradors, per després poder contrastar-les i extreure les nostres pròpies conclusions. Mirarem també d'accedir a alguns càrrecs de l’ajuntament, a partir dels qual esperem que ens aclareixin quin és el funcionament i l’organització que regeix aquests mercats.

A més, també s'ha parlat d'altres possibles propostes, com és la de visitar alguns mercats especialitzats en antiquaris o bé en productes artesanals. Fins i tot, podriem realitzar alguna sortida per visitar un d'aquests mercats que es fan a uns determinats pobles durant unes dates concretes. Tot i així, aquests punts queden encara per concretar.

Una altra de les funcions a realitzar, serà fer una cerca documental, basada no només en la xarxa, és a dir en algunes webs d'interés relacionades amb el tema central, sinó també en un fons bibliogràfic.

Les rutes que marcaran els nostres passos a l'hora de treballar, s’ubicaran bàsicament en algunes zones del Maresme, en especial a Mataró i a Barcelona.

Esperem dur-ho a terme amb èxit i que sorgeixin altres possibles idees per a fer més completa la informació.

Montse Punsoda Castellà.